En el curs del riu Brugent hi ha dos tipus de construcció de molins ben diferenciada. El primer grup el formen els molins fariners. I comencen a fer-se presents en l'inici del riu sota mateix de Capafonts. El primer que s'hi troba és el molí de Més Amunt, i el darrer a la font Grossa, en els molins del Pinetell (Rojals). L'altre grup i més nombrós el formen els destinats a la fabricació de paper. Comencen a fer-se presents passat Farena, iniciant el molí del Fort (Mont-ral) i continuant fins el molí de Pasqual prop de l'aiguabarreig amb el Francolí a la Riba. Caldria també esmentar un tercer grup: el format pels oleícoles. L'únic que prestava aquest servei sense cap mas al seu voltant és el molí de l'Oli sota Farena (Mont-ral). Hi ha altres dos molins d'oli a tocar del Brugent. L'un era al mas d'en Toni (Mont-ral) i l'altre al conjunt d'edificis nomenats molins del Pinetell (Rojals).
L'edifici dels molins fariners és de dimensions reduïdes en comparació als destinats a la manufactura del paper. Com a mostra podem observar els dos molins que han conservat més intacta la seva estructura malgrat d'estar enrunats i que són: el molí de Més Amunt (Capafonts) i el molí Fariner (Mont-ral) a tocar del riu Sec. Ambdós tenen planta baixa, on hi havia l'obrador, i un pis. Sota de l'obrador i en l'interior d'una mina (cacau), hi havia un rodet en posició horitzontal mogut per la força de l'aigua, el qual feia voltar sobre una mola inferior fixa (sotana), la mola superior mòbil (volandera) per moldre el blat i obtenir-ne la farina. Els edificis són construïts adossats a la paret de la bassa, d'on reben la força hidràulica. Cal esmentar a part els molins del Pinetell (Rojals), formats per dos edificis. El més important i que encara es conserva precàriament està construït amb totes les característiques d'una masia, amb planta baixa on hi havia el molí fariner pròpiament dit i altres dependències i dues plantes superiors, en la qual la primera servia d'habitació i la segona d'habitació i golfes.
En els paperers els propietaris o arrendadors hi vivien amb la seva família, juntament amb "els treballadors sotmesos al règim d'allotjament al propi molí" (1). Alguns tenien soterrani, planta baixa, primer, segon i tercer pis. El primer pis en tots ells servia d'habitacions de la llar i els restants pisos superiors, depenent del nombre, d'assecadors del paper produït. Sempre a la part baixa o bé als soterranis, hi havia l'obrador. És l'indret on es trobaven les piles de pedra amb les maces de fusta accionades hidràulicament, que servien per trinxar els draps vells; la tina on es fabricava el paper full a full i la premsa de fusta, amb el torn per extreure en part l'excés d'aigua que portaven els fulls. L'any 1960 encara eren visibles algunes de les antigues premses (2), les quals es podrien juntament amb altres estris pel pas dels anys i pel deteriorament dels propis edificis que els feien de sopluig. Encara avui se n'observa alguna de difícil identificació (molí de l'Heura). A una de les parets laterals i a l'alçada de la planta baixa o del soterrani, hi havia les rodes hidràuliques en posició vertical, les quals rebien l'aigua per mitjà d'una sèquia. Les cambres destinades a l'assecatge del paper, conegudes pel nom de miradors, tenen un tret característic i únic de la resta d'edificis del lloc i àdhuc de les contrades limítrofes. Són les ventanes (3), petites finestres situades en rengleres sota el ràfec de la teulada, bellament rematades en la part superior per una volta de maó i que circumden l'edifici en un nombre a vegades de sis, vuit, onze..., llevat de les parets que es construïren tocant a la muntanya, que per qüestions de seguretat hi ha espitlleres. En la llar d'alguns molins hi he observat que hi tenien forn per coure el pa.
(1) Iglésies i altres, guia Itinerària, 1960, volum 1, pàg. 36.
(2) Iglésies i altres, guia Itinerària, 1960, volum 1, pàg. 36.
(3) DGLLC: Ventana f. Finestra d'un assecador. Pàg. 1716.
L'edifici dels molins fariners és de dimensions reduïdes en comparació als destinats a la manufactura del paper. Com a mostra podem observar els dos molins que han conservat més intacta la seva estructura malgrat d'estar enrunats i que són: el molí de Més Amunt (Capafonts) i el molí Fariner (Mont-ral) a tocar del riu Sec. Ambdós tenen planta baixa, on hi havia l'obrador, i un pis. Sota de l'obrador i en l'interior d'una mina (cacau), hi havia un rodet en posició horitzontal mogut per la força de l'aigua, el qual feia voltar sobre una mola inferior fixa (sotana), la mola superior mòbil (volandera) per moldre el blat i obtenir-ne la farina. Els edificis són construïts adossats a la paret de la bassa, d'on reben la força hidràulica. Cal esmentar a part els molins del Pinetell (Rojals), formats per dos edificis. El més important i que encara es conserva precàriament està construït amb totes les característiques d'una masia, amb planta baixa on hi havia el molí fariner pròpiament dit i altres dependències i dues plantes superiors, en la qual la primera servia d'habitació i la segona d'habitació i golfes.
En els paperers els propietaris o arrendadors hi vivien amb la seva família, juntament amb "els treballadors sotmesos al règim d'allotjament al propi molí" (1). Alguns tenien soterrani, planta baixa, primer, segon i tercer pis. El primer pis en tots ells servia d'habitacions de la llar i els restants pisos superiors, depenent del nombre, d'assecadors del paper produït. Sempre a la part baixa o bé als soterranis, hi havia l'obrador. És l'indret on es trobaven les piles de pedra amb les maces de fusta accionades hidràulicament, que servien per trinxar els draps vells; la tina on es fabricava el paper full a full i la premsa de fusta, amb el torn per extreure en part l'excés d'aigua que portaven els fulls. L'any 1960 encara eren visibles algunes de les antigues premses (2), les quals es podrien juntament amb altres estris pel pas dels anys i pel deteriorament dels propis edificis que els feien de sopluig. Encara avui se n'observa alguna de difícil identificació (molí de l'Heura). A una de les parets laterals i a l'alçada de la planta baixa o del soterrani, hi havia les rodes hidràuliques en posició vertical, les quals rebien l'aigua per mitjà d'una sèquia. Les cambres destinades a l'assecatge del paper, conegudes pel nom de miradors, tenen un tret característic i únic de la resta d'edificis del lloc i àdhuc de les contrades limítrofes. Són les ventanes (3), petites finestres situades en rengleres sota el ràfec de la teulada, bellament rematades en la part superior per una volta de maó i que circumden l'edifici en un nombre a vegades de sis, vuit, onze..., llevat de les parets que es construïren tocant a la muntanya, que per qüestions de seguretat hi ha espitlleres. En la llar d'alguns molins hi he observat que hi tenien forn per coure el pa.
(1) Iglésies i altres, guia Itinerària, 1960, volum 1, pàg. 36.
(2) Iglésies i altres, guia Itinerària, 1960, volum 1, pàg. 36.
(3) DGLLC: Ventana f. Finestra d'un assecador. Pàg. 1716.