A la part dreta, altre cop al terme de la Riba, hi ha la font Gran la deu que proveeix d'aigua potable el poble. La conducció de l'aigua sanitària és totalment coberta fins als dipòsits de Cap-de-Riba. L'altre part d'aigua que es subministra a la indústria passa conduïda per una sèquia descoberta en alguns trams del recorregut abans d'arribar al poble. Anteriorment a l'aiguat, la sèquia de la Font Gran rebia part de les aigües del Brugent derivades per la resclosa dels Paperers. La resclosa també subministrava aigua del Brugent a la riba esquerra per regar les terres dels Solans. Els paperers no han refet la part de la seva resclosa i per tant ara només és recollida pels propietaris dels Solans.
A prop de la resclosa dels Paperers i sota els Masets hi havia hagut el molí Esmolador, del què només se'n té constància per escriptures, puix sobre el terreny no queda rastre de cap edifici. "Podia aprofitar el cabal de la Font Gran exclusivament. L'hem sentit anomenar alguna vegada Molí de la Pólvora, puix sembla que s'hi havia mòlt pólvora. El nom de Molí Esmolador podria venir d'haver-s'hi esmolat lloses de pedra sense contenir cap edifici. En una escriptura de 1668 trobem: i per davall de la Font Gran, ab la sèquia de la vila fins al Molí Esmoladó" (47).
Seguint aigües avall, hom fa cap al molí paperer de cal Pere Marí (48). De l'estructura de molí no en conserva cap rastre puix es transformà ja fa molts anys en segona residència i ara roman totalment abandonat i en ruïnes. "Està situat davant dels Dos Riuets. Anava a prendre l'aigua a sota la Roca de Rossell i l'aconduïa per mitjà d'una sèquia fins a la roda" (49). L'any 1819 (50) n'era propietari en Miquel Juncosa i el molí constava d'una tina (51) on s'hi fabricava estrassa considerada de primera classe.
Seguint aigües avall, hom fa cap al molí paperer de cal Pere Marí (48). De l'estructura de molí no en conserva cap rastre puix es transformà ja fa molts anys en segona residència i ara roman totalment abandonat i en ruïnes. "Està situat davant dels Dos Riuets. Anava a prendre l'aigua a sota la Roca de Rossell i l'aconduïa per mitjà d'una sèquia fins a la roda" (49). L'any 1819 (50) n'era propietari en Miquel Juncosa i el molí constava d'una tina (51) on s'hi fabricava estrassa considerada de primera classe.
(47) -Iglésies, 1953, pàg. 24.
(48) -Madurell, 1972, volum 1, pàg. 111 extret del "Nomenclator... Provincia de Tarragona, Madrid, 1860. Consta amb el nom de Pere Marí.
(49) -Iglésies, 1953, pàg. 25.
(50) -Recanació, 1819. En aquell any a la Riba hi havia tributant 26 molins; 6 dels quals fabricaven estrassa de primera classe amb una tina a cada molí; 16 fabricaven paper blanc de primera classe i tant sols un d'ells posseia dues tines, els altres només una; finalment hi havia 2 molins de paper blanc de segona classe i 2 molins on es fabricava paper blanc però de tercera classe amb dues tines a cada molí.
(51) -Rabal i altres, 1993. En el procés de la fabricació del paper un cop aconseguida la pasta "es barrejava amb una gran quantitat d'aigua en un recipient anomenat tina. Aquest era el lloc on l'artesà paperer, l'alabrent, elaborava els fulls de paper."
(48) -Madurell, 1972, volum 1, pàg. 111 extret del "Nomenclator... Provincia de Tarragona, Madrid, 1860. Consta amb el nom de Pere Marí.
(49) -Iglésies, 1953, pàg. 25.
(50) -Recanació, 1819. En aquell any a la Riba hi havia tributant 26 molins; 6 dels quals fabricaven estrassa de primera classe amb una tina a cada molí; 16 fabricaven paper blanc de primera classe i tant sols un d'ells posseia dues tines, els altres només una; finalment hi havia 2 molins de paper blanc de segona classe i 2 molins on es fabricava paper blanc però de tercera classe amb dues tines a cada molí.
(51) -Rabal i altres, 1993. En el procés de la fabricació del paper un cop aconseguida la pasta "es barrejava amb una gran quantitat d'aigua en un recipient anomenat tina. Aquest era el lloc on l'artesà paperer, l'alabrent, elaborava els fulls de paper."