El molí Fariner (22) el tercer de tres molins propers en l'espai, va treballar fins passada la guerra civil (1936-1939). Dins l'interior del molí, esbalandrat del sostre, hi ha gravat en la paret de la bassa la data: 1902. També hi ha diversos estris fent-se malbé: les moles, el rodet dins la mina coberta per sediments del riu com a conseqüència de la riuada...
Des de dalt a la bassa s'observava que el molí estava construït aprofitant una part d'un edifici més antic i el perímetre restant quedava clos talment com un pati annex, a l'interior del qual semblava no poder-se accedir des de cap lloc. Segons m'han informat, el molí hauria servit, a mitjans del segle passat, per moldre-hi minerals quan a Farena hi havia explotacions mineres. L'aiguat s'ha endut per complert els vestigis d'aquesta vella construcció.
Tanmateix els últims tres molins eren coneguts amb el nom de molins del Vilalta (23), antic propietari de Farena. Anys abans de riuada de 1994 la vegetació els havia cobert totalment als tres edificis, fins al punt què es feia difícil de veure'ls de l'altre part de riu, per on el camí s'enfilava cap a Farena, si hom no coneixia la seva situació. Això també dificultava el poder-los fotografiar degudament.
Des de dalt a la bassa s'observava que el molí estava construït aprofitant una part d'un edifici més antic i el perímetre restant quedava clos talment com un pati annex, a l'interior del qual semblava no poder-se accedir des de cap lloc. Segons m'han informat, el molí hauria servit, a mitjans del segle passat, per moldre-hi minerals quan a Farena hi havia explotacions mineres. L'aiguat s'ha endut per complert els vestigis d'aquesta vella construcció.
Tanmateix els últims tres molins eren coneguts amb el nom de molins del Vilalta (23), antic propietari de Farena. Anys abans de riuada de 1994 la vegetació els havia cobert totalment als tres edificis, fins al punt què es feia difícil de veure'ls de l'altre part de riu, per on el camí s'enfilava cap a Farena, si hom no coneixia la seva situació. Això també dificultava el poder-los fotografiar degudament.
(22) -Iglésies i altres, guia Itinerària, 1960, volum 1, pàg. 379: molí del Po, i al volum 2, a la pàg. 544: molí d'en Po.
-Perea, 1992, pàg. 189: després de descriure la situació del molí Fariner, ens diu: freqüentment, va ser utilitzat pels cerealistes dels masos de Rojals. Ensulsit. Per les transcripcions documentals sembla que antigament era nomenat molí de Farena, citat al segle XVI.
-C.O. J. Pere, 1996, el coneix per molí Fariner o del Vilalta, i ha vist moldre-hi molts anys. Em diu que sentia contar: que aquest molí ja estava abandonat i el va refer un que li deien el Po de Farena i que aquest va descobrir unes mines pels costers de Farena i que hi molia el que treia de la mina. Em diu també que el seu pare quan era jove ja hi anava a moldre blat.
-C.O. J. Vilalta, 1988, me l'anomena molí Fariner i també molí del Vilalta.
-Palau Rafecas, 1990, pàgs. 81-103. Ens el descriu amb el nom de molí del Povilalta i el numera amb el núm 56 dins del conjunt de molins fariners que té inventeriats al riu Francolí. Ens fa la descripció: Edifici en ruïnes, on, entre els enderrocs de la teulada caiguda, s'hi pot veure part del muntatge de les moles.
-Actualment també l'he sentit molí fariner del riu Sec, per ser a prop d'aquest indret.
(23) -Iglésies i altres, guia Itinerària, 1960, volum 1, pàg. 379: El tercer del grup dels molins d'en Vilalta. Volum 2, pàg. 543: Un dels que formen el grup conegut per molins d'en Vilalta.
-Perea, 1992, pàg. 189: després de descriure la situació del molí Fariner, ens diu: freqüentment, va ser utilitzat pels cerealistes dels masos de Rojals. Ensulsit. Per les transcripcions documentals sembla que antigament era nomenat molí de Farena, citat al segle XVI.
-C.O. J. Pere, 1996, el coneix per molí Fariner o del Vilalta, i ha vist moldre-hi molts anys. Em diu que sentia contar: que aquest molí ja estava abandonat i el va refer un que li deien el Po de Farena i que aquest va descobrir unes mines pels costers de Farena i que hi molia el que treia de la mina. Em diu també que el seu pare quan era jove ja hi anava a moldre blat.
-C.O. J. Vilalta, 1988, me l'anomena molí Fariner i també molí del Vilalta.
-Palau Rafecas, 1990, pàgs. 81-103. Ens el descriu amb el nom de molí del Povilalta i el numera amb el núm 56 dins del conjunt de molins fariners que té inventeriats al riu Francolí. Ens fa la descripció: Edifici en ruïnes, on, entre els enderrocs de la teulada caiguda, s'hi pot veure part del muntatge de les moles.
-Actualment també l'he sentit molí fariner del riu Sec, per ser a prop d'aquest indret.
(23) -Iglésies i altres, guia Itinerària, 1960, volum 1, pàg. 379: El tercer del grup dels molins d'en Vilalta. Volum 2, pàg. 543: Un dels que formen el grup conegut per molins d'en Vilalta.